dissabte, de maig 25, 2013

Aquesta nit, fa olor de llimona la lluna, com els bunyols de poma que feia l'avia. Sensacions d'infantesa, fantasies de gust i molta gana de llaminadures. A voltes miro la lluna, i em pregunto si tothom veu el mateix,es un forat lluminos i molt llunya suspes en un inmens buit. i si nosaltres tambe estem suspesos dins d'una experiencia, que sembla colectiva, pero es aparent, donc el caleidoscopi emocional propi, fa que sigui, totalment diferent l'una de l'altre? Uns ulls de gat em miran desde la foscor, em veuan a mi? o la meva consciecia? Aquesta imatge m'inspira la lluna