Una flor de nieve, enamorada de una rosa , vive los primeros frios como un canto de primavera. LLora cantando en el viento su tristeza,la perdida de su manto verde,el arbol en invierno
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Em sembla d´una delicadesa extrema, he estat un rato mirant el mandala a tamany augmentat i es brutal!... per moments, sembla que els delicats arbres de cristall, s´hagin d´esmicolar en infinits fragments...
Aquest arriba en tots els aspectes a lo més profund de cadascú,i d'una intensitat dramàtica que em mou per dins. És un dels que més m'agraden. Ja que en els moments dolents, passant-nos-ho malament, poder transmetre a través d'aquestes imatges tot el que sents és lo més gran que hi ha!!!
2 comentaris:
Em sembla d´una delicadesa extrema, he estat un rato mirant el mandala a tamany augmentat i es brutal!... per moments, sembla que els delicats arbres de cristall, s´hagin d´esmicolar en infinits fragments...
Aquest arriba en tots els aspectes a lo més profund de cadascú,i d'una intensitat dramàtica que em mou per dins.
És un dels que més m'agraden. Ja que en els moments dolents, passant-nos-ho malament, poder transmetre a través d'aquestes imatges tot el que sents és lo més gran que hi ha!!!
Publica un comentari a l'entrada