Omple el bosc de sensacions irisades, el record d'un estimat conte.
Plou, i la gespa verge, amplifica com un miirall encantat de fira, les nostres sensacions feeriques.
Que per un instant, el polsim daurat, toqui el nen perdut que porteu dintre.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Penso, que aquesta imatge tant curiosa i el poema/text que l´acompanya, formen aquesta vegada una simbiosi perfecta. Aconsegueixes despertar emocions viscudes i suggerir-ne d´altres encara desconegudes... o sigui intuir camins i sensibilitats no explorades... Val la pena estar pendent del que vas oferint en aquest intim espai, que has aconseguit anar fent teu al llarg d´aquest temps... Mercès per tot aixó
1 comentari:
Penso, que aquesta imatge tant curiosa i el poema/text que l´acompanya, formen aquesta vegada una simbiosi perfecta. Aconsegueixes despertar emocions viscudes i suggerir-ne d´altres encara desconegudes... o sigui intuir camins i sensibilitats no explorades...
Val la pena estar pendent del que vas oferint en aquest intim espai, que has aconseguit anar fent teu al llarg d´aquest temps...
Mercès per tot aixó
Publica un comentari a l'entrada