diumenge, de novembre 18, 2007

A la memoria d'un angel pelut 1997-2007


Era la LLUNA la meva gateta,misteriosa com l'estel nomes sortia de nit.
Amb les seves petjades d'angel, regalaba tendresa.
Una gata singular cariñosa de noche y fugaz de dia,conectada a las estrellas, en sus ojos podias viajar al firmamento.
hecho mucho de menos su dulce presencia.

1 comentari:

marta ha dit...

Del que pots estar segura és de que el millor regal que s'ha endut d'aqui és que tú l'hagis cuidat tota la seva vida. Sempre estaves allà i ella sempre amb tú.