diumenge, de gener 17, 2010

potser cal un ADEU?


Potser cal un ADEU, quan si compliquen complexes emocions, bocins esmicolats d'agredolcos records , tancats amb polsoses caixes antigues, llargament oblidades,

Em pregunto per els plecs curiosos que fa el temps, malgrat els nostres esforzos per esser, cada cop mes grans.

Ell ens torna petits i fragils.

Endavant, diu la canso, pero els ulls s'aneguen de llagrimes, PER EL NO DIT, PER EL NO PENSAT.

Perque a vegades no som cuidadosos amb els nostres PETITS TRESORS, I DEIXEM , QUE SENTIMENTS PENDENTS.

S'ENDUGUIN ALLO QUE ES NOSTRE.

HO OFERIM AMB TENDRESA, I UN COP OFERT: VET AQUI UN GOS, VET AQUI UN GAT, AQUET CONTE S'ACABAT.