dijous, de febrer 14, 2008

PEUS DE LLUNA


PEU, caricia llunyana d'un embolcall, diminuta presencia que juga amb el cor, com un peluch trencat.

Qui podes tenir ulls per recuperar la gosadia de l'infantesa.

2 comentaris:

Doushura ha dit...

For a more complete comments, I would advise you to be more detailed information, for example
here or here

marta ha dit...

PORTAR UNA VIDA AL MÓN ÉS LO MÉS BONIC QUE HI HA!!!
PORTAR-NE TRES....EL LIMBO!!!!

UNA DE LES MILLORS ÈPOQUES QUE RECORDO!!!