dijous, de juliol 17, 2008

LA CRIDA D'EN PETER


Omple el bosc de sensacions irisades, el record d'un estimat conte.

Plou, i la gespa verge, amplifica com un miirall encantat de fira, les nostres sensacions feeriques.

Que per un instant, el polsim daurat, toqui el nen perdut que porteu dintre.

1 comentari:

xxl ha dit...

Penso, que aquesta imatge tant curiosa i el poema/text que l´acompanya, formen aquesta vegada una simbiosi perfecta. Aconsegueixes despertar emocions viscudes i suggerir-ne d´altres encara desconegudes... o sigui intuir camins i sensibilitats no explorades...
Val la pena estar pendent del que vas oferint en aquest intim espai, que has aconseguit anar fent teu al llarg d´aquest temps...
Mercès per tot aixó