La lluna dorm entre puntes de coixins a casa.
Com ha sigut , no o se.
Potser la deixat passar un vedall distret del MIU?
Sento el seu ale aprop meu, com un cop de llum al cor.
Es com quan abrasses un pelux , i sents una estranya i alhora reconeguda escalfor a la memoria.
Aquell petit i melangios raconet que ens sobte de tan en tan.
Miro per la finestra com s'adorm el dia, mentres la LLuna reposa al menjador de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada