dilluns, de febrer 15, 2010


La lluna dorm entre puntes de coixins a casa.

Com ha sigut , no o se.

Potser la deixat passar un vedall distret del MIU?

Sento el seu ale aprop meu, com un cop de llum al cor.

Es com quan abrasses un pelux , i sents una estranya i alhora reconeguda escalfor a la memoria.

Aquell petit i melangios raconet que ens sobte de tan en tan.

Miro per la finestra com s'adorm el dia, mentres la LLuna reposa al menjador de casa.