diumenge, d’agost 12, 2007


El conejito blanco, es mecido por la luz y el tiempo, en una cuna llena de tierna consciencia.

La llum i el temps una sutil presencia.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El que es subtil es que s´uneixin tan bé lo visual amb
el text/poema que l´acompanya...

Suposo que creas el text desprès de fer el Mandala...oi?

Anònim ha dit...

Un prec...
si es posible, posa sempre un títol a les obres que vas posant... a mí m´ajuda molt a interpretar el que vols dir.