Potser cal un ADEU, quan si compliquen complexes emocions, bocins esmicolats d'agredolcos records , tancats amb polsoses caixes antigues, llargament oblidades,
Em pregunto per els plecs curiosos que fa el temps, malgrat els nostres esforzos per esser, cada cop mes grans.
Ell ens torna petits i fragils.
Endavant, diu la canso, pero els ulls s'aneguen de llagrimes, PER EL NO DIT, PER EL NO PENSAT.
Perque a vegades no som cuidadosos amb els nostres PETITS TRESORS, I DEIXEM , QUE SENTIMENTS PENDENTS.
S'ENDUGUIN ALLO QUE ES NOSTRE.
HO OFERIM AMB TENDRESA, I UN COP OFERT: VET AQUI UN GOS, VET AQUI UN GAT, AQUET CONTE S'ACABAT.
5 comentaris:
m'agrada el teu espai, pero no estic d'acord en el teu conte, jo no diria adeu ni tancaria lo trist o complicat. L'agafaria per amagar-lo en un raco de la memoria.
repeteixo això d'aquí dalt, m'agrada aquest espai...
si vols llegir quelcom similar a aquesta por al temps, passa pel meu.
sort
Hola Roser...
veo que llevas mucha dedicacion a la fotografia e ilustracion, principalmente lo digo en la manera en que expresas y "dices" en las imagenes tan puras como las adas, o la niña con las flores en su rostro!
Muy buen blog y saludos desde Argentina!
Te espero en mi blog
Amiable fill someone in on and this mail helped me alot in my college assignement. Thanks you for your information.
Brim over I agree but I dream the brief should secure more info then it has.
Publica un comentari a l'entrada